lunes, 14 de octubre de 2013

El sistema educatiu: escola tradicional vs. escola constructiva.


 La realitat ha canviat i conseqüentment el paper de l´escola també ho ha fet. El model d´escola tradicional, transmissora de coneixements no funciona. L´escola hauria de ser un espai integrador on es permetés a cadascu desenvolupar les seves pròpies capacitats que s’entén, són diferents. En aquest sentit, la homogeneïtat de l’escola tradicional només serveix per remarcar les  diferències entre els alumnes. Els alumnes són els que no saben i per tant són els que memoritzen i reprodueixen el que el mestre, el que sap, transmateix. Això es desenvolupa a un espai tancat e individualment, on el temps i els horaris també són tancats i dividits per matèries o assignatures. Els recursos que s´utilitzen també són limitats I la metodologia que s´emplea és exclusivament memorística. L’avaluació és per tant teòrica i sancionadora. Aquest sistema educatiu correspondria a un model de societat industrialitzada. Però la realitat actual és la societat de la comunicació i la informació. Per tant, el sistema educatiu de l’escola tradicional ha quedat obsoleta.

Francesco Tonucci al seu llibre “Ensenyar o aprendre? L’escola com a investigació quince anys després”, analitza i compara l’escola tradicional, transmissiva, amb l’escola constructiva en la qual és l’alumne  el que crea el coneixement. El sistema educatiu de l’escola constructiva orienta a l´alumne per a la vida i per el desenvolupament de les seves capacitats. Els rols de l’alumne i el mestre canvien. L’alumne es converteix en agent, actiu, amb coneixements previs, que raona i construeix el seu pròpi coneixement. És per tant, protagonista del seu pròpi aprenentatge. El paper del mestre esdevé el d’orientador i guia responsable del mètode per el qual l’alumne arriba al seu aprenetatge. L´escola es converteix amb una escola oberta a la comunitat i per tant a la realitat. Els horaris i els recursos són flexibles i els projectes i les metodologies globalitzades. El treball és interdisciplinàri i en grup. La metodología deixa de ser exclusivament memorística i esdevé més pràctica i diversa i com a conseqüència l’aprenentatge significatiu. L’avaluació per part del mestre és contínua, i com a resultat formativa i no sancionadora.

En conclusió, amb un sistema educatiu tradicional basat en el sistema industrial, els alumnes es troben alienats per que no li troban utilitat ni sentit a lo que els hi ensenyen. La manera d´evaluar de l'escola tradicional selecciona, i deixa fora a gent brillant perque els han fet creure que no valien per estudiar res. Per aquesta raó, el sistema educatiu del segle XXI ha de ser capaç de despertar els sentits i els interessos de l'alumne i per extensió de la societat. En aquest sentit, l'escola constructiva s'adequa més perque és més pràctica i significativa ja que està més lligada a la realitat de l'alumne i l'ensenya a pensar. I, en un moment com el que estem visquen ara, on tenir un títol universitari no és garantia de res, es tracte d´això, de fer a la societat despertar!






No hay comentarios:

Publicar un comentario