Quines són les finalitats de l´educació? Pareix que
la resposta és unànime i que tots estariem d’acord amb els quatre pilars de
l’educació que Delors exposa a “La educación encierra un tesoro”, i que
són: saber, saber fer, saber ser i saber conviure. Per Delors, l’educació és
adquirir coneixements útils, una cultura general, i després saber utilitzar-los al llarg de la
vida. Per tant, que l'individu siga capaç de possar en pràctica els seus
coneixements. Que siga capaç de treballar en equip i adaptar-se a les situacions
i que tingui respecte als altres. Així, l’educació no és només aprenentatge o
adquisició de coneixements, sinó que la finalitat més important és desenvolupar
el sentit crític de l'individu, fonamental per viure en societat. Però, la
qüestió és que en la realitat, aquests principis de general acceptació, a la
pràctica no s´aconsegueixen. I perquè no s´aconsegueixen?
Antoni Zavala, al seu llibre "11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar
competencias", critíca el caràcter propadèutic i selectiu de l'escola
tradicional, és a dir, una educació que no té com a finalitat el plè
desenvolupamnet de la persona, sinò que entén l´educació com una acumulació de
coneixements i que té com a propòsit fundamental passar al següent nivell. Per
tant, la manera d’ensenyar està basat en models de transmissió i reproducció
verbal. Ademés, com a conseqüència del caràcter propedèutic de l’educació,
l’escola esdevé també selectiva i discriminatòria per aquells que no
aconsegueixen els coneixements acadèmics proposats , i que quedarian fora
d’ella. La conclusió a la que arriba Zavala doncs, és que
l’escola no ha estat pensada per portar a terme una formació integral de la
persona. La realitat és que una tasca tant important, amb tanta
responsabilitat, i tant complexa, no pot ser només de l’escola. Té que existir
una corresponsabilitat, principalment entre escola i familia, i també amb el
pròpi alumne. L’alumne ha de saber com i per què aprén. I és evident que
l’alumne no aprén i s’educa només a l’escola, en paraules d’en Zavala “nos formamos a partir de todas las
experiencias que recibimos y dejan huella en el constante proceso de
construcción de nuestra personalitad”. Així doncs, tots tenim algun grau de
responsabilitat i per tant el govern hauria de prendre mesures, com diu Antoni
Zavala “(…)para que se promuevan
experiencias educativas coherentes que incidan en el pleno desarrollo de la
personalidad(...)” i, per tant, “(…) la
obligación de los poderes públicos es establecer un sistema educativo que
permita garantizar el pleno desarrollo de la personalidad de sus ciudadanos y
ciudadanas (…)”.
En resum, tot i que l'escola tradicional i el
model propedèutic i selectiu, encara té molta vigència; i tot i que, a vegades,
pareix que anam capa enderrere com els crancs , hem de ser optimistas i pensar
que l’educació som tots. I per tant, entre tots aconseguirem algun dia una
formació més professionalitzadora i orientada a la formació integral de les
persones. Però, i sobre tot, orientada al desenvolupament del sentit crític de
l'individu, vital per viure a la societat actual.
Autor: Partha Pratim Saha
No hay comentarios:
Publicar un comentario