Principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu

No tot el que aprenem s’integra de la mateixa manera en les nostres estructures de coneixement. És a dir, alguns aprenentatges els adquirim d’una forma més superficial que altres, de tal manera que som capaços de reproduir-los però no sabriem aplicar aquestos coneixements per solucionar un problema a la vida real. Altres aprenentatges en canvi, no sols som capaços de reproduir-los sinò que també els trobem útils i som capaços  d’utilitzar-los en diferents contextos per solucionar un problema real. Per tant, aquest aprenentatge sirà més significatiu.

 A las classes d’aquesta setmana hem estat comentant quins són els factors o les condicions que s’han de donar per tal que els aprenentatges siguin el més profunds i significatius possible  i que estan resumits a continuació en 10 principis psicopedagògics:

1. Esquemas de coneixement i coneixements previs: Tenim uns esquemas i coneixements previs que es van revisan, modificant i tornant més complexes al llarg de la nostra vida. És a partir d’aquests coneixemnts previs que s’hauran d’anar “construïnt” els nous aprenentatges.
2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: La distància entre el que es sap i el què no es sap ha de ser adecuada, sinò no hi ha vinculs substantius entre els nous continguts i els coneixemnets previs i per tant no es produeix un aprenentatge significatiu, i això pot  provocar un aprenentatge memorístic i per tant superficial.
3. Nivell de desenvolupament: Les capacitats cognitives de l'alumne per enfrentar-se a un nou aprenentatge també són fonamentals perquè es produexi un aprenentatge significatiu. En aquest sentit, és important que els nous coneixements estiguin adaptats al estadi de desenvolupament en el que es troba l’alumne.
4. Zona de desenvolupament pròxim:  Segons Vygotsky, es tracta de que el mestre vagi creant zones de desenvolupament pròxim i que ajudi als alumnes a recòrrer-las, plantejant reptes (possibles) que els permeti anar avançant més enyà del punt de partida.
5. Disposició pel aprenentatge: L’equilibri personal i la predisposició per aprendre és també requisit fonamental perquè es produexi un aprenentatge significatiu.
6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts: És important que es contextualitzi qualsevol nou coneixement o que el mestre expliqui per què s’ensenya una cosa i la possible utilitat que pot tenir a la vida real.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu: Per tal que es produexi aprenentatge l’alumne ha de tenir un paper actiu, ja que és necessari que desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemas de coneixement. Piaget ho denomina conflicte cognitiu. El pas previ a nous aprenentatges és que l’alumne qüestioni les seves idees.
8. Actitut favorable, sentit i motivació: Si la actitut capa l’aprenentatge és favorable l’aprenentatge també sirà més productiu. Es tracta d’aconseguir que els alumnes tenguin una motivació intrínseca, és a dir aprendre per aprendre i no per aconseguir passar l’exàmen o per rebra alguna compensació per part dels pares.
9. Autoestima, autoconcepte i expectativas: És important que els alumnes creguin en ells mateixos ja que influeix en la manera de situar-se en front als nous continguts i molt probablement en els resultats que s’obtindràn. Com a mestres hem d’animar als alumnes a creure en ells mateixos i les seves capacitats, però hem d’anar en compte de no crear falsas expectativas.
10. Reflexió sobre el pròpi aprenentatge. Metacognició: Un major coneixement del procés d’aprenentage i las condicions que l’han fet possible permeteix que l’estudiant es senti més capaç per començar nous aprenentatges i ha possar més interès en adquirir-los.

Reflexionant sobre aquests 10 punts, i com alumna d’una escola tradicional em preocupa adonar-me’n que poques vegades es va produïr un aprenentatge gaire significatiu en mi. Els mestres no tenien en compte els nostres coneixements previs o el nostre nivell de desenvolupament. Per exemple, a la classe de naturals o matemàtiques, no recordo mai al mestre preguntar-nos o expossar el perquè d’estudiar determinats coneixements. El coneixement es basava bàsicament en el que deia el llibre, el qual moltes vegades reflexava  una realitat en la qual no ens sentiem identificats. L’aprenentatge era sempre memorístic i poc significatiu. Com a conseqüència d’això moltes vegades es produïen problemas als exàmens quan el mestre formulava una pregunta de manera diferent a com apareixia al llibre i molts ja no sabien contestar. Això és un clar exemple d’aprenentatge no significatiu. A l'escola que jo vaig viure existia molta dependència amb el mestre, per al contrari el que l’escola constructivista i els principis psicopedagògics pretenen és formar alumnes autònoms. Sense cap mena de dubte la meva experiència com  alumne no em servirà per la meva futura experiència com a mestra, o en tot cas em servirà per sebra el que mai no haig de fer.                

Autor: Will Lion